viernes, 25 de noviembre de 2011

LOS 11 VOLCANES MÁS IMPORTANTES DEL MUNDO

Un volcán constituye el único conducto que comunica la superficie terrestre con los niveles profundos de la corteza terrestre. A lo largo de la historia algunos volcanes, han tenido efectos devastadores para el hombre y el medio ambiente. Estos son los principales volcanes de nuestro planeta.

El volcán Kilimanjaro, Tanzania
El monte Fuji, Japon
El volcán Krakatoa, Indonesia
El volcán Popocatépetl, México
El monte Tambora - Sumatra, Indonesia
El volcán Kilauea, Hawai
El monte Vesubio, Italia
El monte Etna - Sicilia, Italia
El Monte St. Helens
El volcán Mauna Loa, Hawai
El volcán Teide, España

jueves, 24 de noviembre de 2011

VOLCÁN SUBMARINO

miércoles, 23 de noviembre de 2011

LA TIERRA VISTA DESDE EL CIELO

http://www.yannarthusbertrand.org/yann2/index.php?option=com_datsogallery&Itemid=27&func=viewcategory&catid=3&lang=fr

FIORDOS

Els fiords es formen quan les aigües marines ocupen unes profundes valls glacials. es caracteritzen per tenir unes parets molt abruptes, en les quals sovint hi ha penjades les valls afluents. Les aigües d’aquestes valls van a parar als fiords mitjançant uns espectaculars salts d’aigua. Són característics dels països escandinaus, especialment de Noruega. Alguns d’aquest fiords assoleixen els 150 km de longitud.

Stavanger, la gran desconocida de los fiordos

Eclipsada en gran medida por Bergen, Stavanger atesora sin embargo un casco viejo de casitas de madera que la vuelve irresistible. A su ambiente y su vida nocturna se suma además la naturaleza en mayúsculas de su región, presidida por el Lysefjord y la verticalidad de los riscos del Preikestolen, uno de los platos fuertes que nadie en su sano juicio se perdería por la Noruega de los fiordos.

La excursión a Kjerag es algo más dura, se necesitan de cuatro a seis horas para subir hasta esta cima del fiordo de Lysefjord, a diferencia de las dos que se emplean para acceder al púlpito de Preikestolen. No he estado en este lugar y de hacerlo no sé si me atrevería a subir a la roca esférica que se sostiene entre dos paredes de montaña, pero el que se decide a ir consigue una de las fotos de viajes más molonas que se puedan obtener. Por si ya habíamos quedado impresionados con los 600 metros de altura de Preikestolen, aquí nos encontramos a mil metros sobre el nivel del mar.

ELS PENYA-SEGATS

Els penya-segats, característics de la costa alta, apareixen en aquelles zones litorals on les muntanyes se submergeixen al mar. L’acció de les onades és continuada sobre aquestes formacions rocoses, cosa que en provoca el retrocès constant. Les formes que presenten els penya-segats depenen del grau de resistència a l’acció de l’aigua de les roques que el constitueixen.

MEANDROS

A les zones planes del curs mitjà d’un riu apareixen els meandres, que són unes grans corbes o sinuositats que descriu el riu a la recerca de petits desnivells per on pugui seguir el seu camí cap a la desembocadura en un altre riu o al mar. L’aigua del riu sol circular amb més velocitat a la vora exterior del menadre, la qual retalla, que no pas a la vora interior on diposita sediments.

ELS RIUS MODELEN EL PAISATGE


L’aigua que s’escola per la superfície terrestre és l’agent predominant en l’alteració del paisatge. Els rius van retallant les parets de les valls per on circulen. Al curs alt, el riu, e vegades, apareix encaixonat entre unes parets molt altes i verticals, el congost, que és una forma de relleu que s’origina en el moment que les aigües corrents han de travessar zones muntanyoses. La seva formació també depèn de la tipologia de les roques.

GLACERES

Les glaceres de vall són una mena de rius de gel que tenen el seu origen en l’acumulació de neu. Gràcies a la força de la gravetat, el gel circula muntanya avall encaixonat en una vall. Bona part de les valls existents a l’alta muntanya tenen un origen glacial. Les valls glacials es caracteritzen per la seva forma d’U, mentre que les valls que han estat excavades per un riu tenen forma de V.

EL PAPER DE LES AIGÜES EN EL MODELATGE DEL PAISATGE

Les aigües que s’infiltren al subsòl poden arribar a formar grans coves subterrànies en indrets on predominen les roques calcàries. L’aigua que es filtra al seu interior des del sostre tendeix a dipositar el carbonat de calci que té dissolt al sostre (estalactites) o al terra (estalagmites. Quan una estalactita i una estalagmita es troben formen una columna.

PANORÁMICA DEL EVEREST

http://www.panoramas.dk/fullscreen2/full22.html

DICCIONARIO VISUAL DEL RELIEVE

http://contenidos.educarex.es/mci/2004/35/Diccionario/relieveyestructu.html

TESTS DE AUTOEVALUACIÓN

Les formes del relleu1. Activitat interactiva per identificar les formes del relleu
Les formes del relleu2.

martes, 22 de noviembre de 2011

TECNOLOGÍA PARA DETECTAR TSUNAMIS

Japón fue el primer país en instalar sistemas de alerta temprana contra tsunamis. Una amplia red de boyas conectadas por satelite (La constelación Iridium) con tierra, detectan cualquier tipo de perturbación que, en conjunto, sea similar a movimiento telúrico bajo el suelo marino, indicando un tsunami inminente.
La palabra Tsunami es japonesa, hay razones para eso. Fueron golpeados por uno de los tsunamis más fuertes de la historia, en 1700. Históricamente, Japón es un area de terremotos y bases tectónicas inquietas. Es natural que sean lideres.


http://www.cristalab.com/blog/como-funciona-la-tecnologia-anti-terremotos-de-japon-c95902l/

miércoles, 16 de noviembre de 2011

TESTS DE MAPAS DEL RELIEVE INTERACTIVOS

En este blog http://www.xtec.es/~ealonso/flash/mapasflash.htm podéis encontrar test de mapas que son autoevaluables.
Otra página web de la Junta de Castilla y León con mapas interactivos:
http://www.educa.jcyl.es/educacyl/cm/gallery/recursos%20matchmind/mapas1/mapas.htm